Feina benvinguda siguis

Aquesta setmana ha estat una d'aquestes en les que un desitjaria desaparèixer o almenys poder tenir el plaer de donar algun capó a més d'un company de feina ( en el meu cas a algun agent i estudiant). De toooootes les feines que he fet , aquesta és una de les que més m'agrada, potser pq no tan sols faig d'administrativa ( mira que n'és d'avorrit ser administratiu..) sinó pq també faig coses de marketing, tinc contacte amb estudiants internacionals i cada dia aprenc una nova paraula australiana. Però hi ha setmanes que sembla que tot vagi del revés... i un es comença a plantejar si és que tothom té ganes de fer la punyeta, si hi ha molt d'imbècil suelto o simplement per alguna raó un està més sensible del normal. Sigui el que sigui... cada dia quan surto de la feina respiro a fons, em trec les ulleres (la meva teoria és que sense ulleres tot es veu més bonic.. serà pq no puc veure els detalls?) i gaudeixo del paisatge que m'envolta.
A veure si un dia faig fotos del moll que tenim a l'escola i del riu. Per cert.. l'edifici petitó és el tercer més antic de Brisbane... no comments hehehe

Homesick again

Malgrat que m'encanta viatjar i aprendre tot el que pugui d'altres cultures, malgrat que anhelo poder dir que soc ciutadana del món , malgrat que visc a un altre país... no em puc desfer del sentiment català, cada dia que passa, em sento més catalana, cada any que empeny em sento més a prop del sentiment independentista. Sovint em sento frustrada per aquest fet, és tan irracional!! Aquest sentiment no ens deixa evolucionar cap a l'amor universal, o si? Serveix d'alguna cosa meditar, creure en "Déu" o en les "energies" quan hi ha una petita cosa dins nostre, un sentiment de pertanyer a un tros de terra que està ben arrelat dins nostre? No ens hauria de ser igual tot això? És realment important?.

Sigui el que sigui... visca Catalunya!!